Pornhub gratis durant el confinament, un negoci víric

Addicció, violència de gènere, depressió, disfunció erèctil, impactes negatius i perjudicial en el cervell, malalties de transmissió sexual, cosificació, tràfic de persones, prostitució, explotació principalment de dones i menors, etc.

La notícia de què el canal més important de pornografia, Pornhub, obre gratis els seus continguts de pagament –durant el període de quarantena pel coronavirus COVID-19– ha despertat interès i reaccions diverses.

Des de l’Associació de Consumidors de Mitjans Audiovisuals de Catalunya, en el seu empeny per protegir el menor i en línia amb el seu projecte social d’apoderament de la dona (ambdós en l’entorn audiovisual i digital), es vol denunciar i explicar, en col·laboració amb la Fundación Aprender a Mirar, com aquesta proposta pretén manipular el consumidor i és una irresponsabilitat social cap a la infància, les dones i les famílies que estan vivint un temps obligatori de confinament.

Dóna suport a la campanya iniciada a Change.org. Signa i ajuda a difondre-la!

L’Associació aporta diversos motius:

A.– Pornhub dóna accés gratuït als seus continguts de pagament al llarg d’un mes i després, què? El consum de pornografia, encara que comenci de manera ocasional, es converteix ràpidament en una activitat que busca ser repetida per obtenir la satisfacció que es va obtenir l’anterior vegada.

L’evidència neurològica ha demostrat que estímuls (com la pornografia) tendeixen a activar intensament les vies de la dopamina, amb el que es bloqueja la resposta de recompensa dissenyada per estímuls naturals. Amb això, es promou el consum excessiu i, en alguns casos, l’addicció. (1)

B.– La plataforma sosté que els ingressos que rebin es destinaran a la lluita contra el coronavirus. Qui confia en una indústria que utilitza, maltracta, vexa i enganya les dones? Inclús, després de les acusacions individuals, algunes instàncies públiques ja comencen a denunciar els abusos. Entre les primeres es troba Mireia del Pozo. Del Pozo és creadora i directora del programa Plusvàlua Dones, el primer i únic programa de ràdio a Catalunya i Andorra que tracta exclusivament temes sobre la dona per a tota la societat, i denuncia que es tracta d’un “pas agegantat cap enrere en l’equiparació dels drets de les dones; i quelcom que pot portar a una gran confusió de fals empoderament de les joves”.

Als Estats Units, el senador Ben Sasse ha sol·licitat al Departament de Justícia que investigui Pornhub per la seva “presunta participació en vídeos de dones i menors d’edat violats i traficats sexualment” (2).

Paral·lelament, una plataforma americana Exodus Cry porta ja més de 500.000 firmes recollides demanant el tancament de Pornhub. Hi ha moltes altres iniciatives que, en diferents països, s’estan duent a terme per investigar sobre aquest web.

I, en qualsevol cas, en aquest moment d’incertesa social, és lícit combatre un virus amb un altre? Com diu Ismael López Fauste, autor del llibre Escúpelo: crónicas en negro sobre el porno en España (3):

“Pornhub és la plataforma més visible dels tubes gratuïts de pornografia. El problema amb això és que presenta un aparador en el qual no sembla haver-hi conseqüències per mostrar vídeos d’agressions sexuals gravades, o inclús material comercial al qual la pròpia actriu ha renunciat. Por algun motiu, Pornhub es lliura de les conseqüències legals i socials de difondre vídeos contra la voluntat d’algunes de les dones que apareixen en ells.”

C.– L’absència de filtres per a menors d’edat es dóna a, pràcticament, tots els vídeos de la pàgina web, fins a l’apartat titulat Sexe dur. L’oferta de gratuïtat en els continguts Premiumno és més que un ham promocional per aconseguir que diferents diaris i agències de notícies facin publicitat gratuïta de Pornhub (com així ha succeït). De fet, només a la portada (sense filtres ni controls), ja es veuen fotografies explícites.Tothom pot accedir a elles, buscant-les o no. A més, els mateixos menors d’edat poden pujar contingut sexual, convertint-se en productors i explotadorsi, en no pocs casos, acabar sent imputats com a pederastes quan l’edat dels qui apareixen als seus clips són menors de divuit anys.

A la jornada que la Fundació Casa de Misericòrdia va organitzar en el mes de maig de 2019 al Palau Macaya de Barcelona, titulada Reforzar la personalidad del adolescente: el riesgo del alcohol y la pornografía como actividades recreativas, Roberto Valverde, fiscal delegat de criminalitat informàtica a Barcelona, va explicar clarament que avui hi ha tanta explotació dels joves com també explotació pròpia. En el context de la seva lluita contra la pornografia infantil, afirma que, de vegades, ja no es troben amb “un delinqüent malvat, sinó amb adolescents de setze anys que han gravat la seva xicota. L’autoexplotació dels menors és una realitat”.

D.– Per altra banda, el consum de pornografia té diferents conseqüències sostingudes per multitud d’estudis. No es tracta de moral, de principis o dels que cadascú consideri amb la seva pròpia llibertat. El consum indiscriminat, continu i massiu d’aquest tipus d’imatges té diferents conseqüències socials que posen en perill moltes qüestions per les quals les autoritats competents i la societat en general han de vetllar; en especial, per la salvaguarda de la infància i el seu entorn.

Molt i terrible és el mal que pot fer la pornografia en les nostres vides, tant als que la consumeixen com als qui són utilitzats per produir-la. Amb freqüència i al principi, els efectes poden passar més desapercebuts. Però, van calant en la societat a poc a poc, deixant petjada, erosionant tot el que toca fins arribat al punt àlgid de destrucció i deshumanització de la persona i la societat.

Estudis que avalen els efectes de visionar pornografia

1.– Cervell

La pornografia deixa una petjada molt potent en el cervell, especialment en el adolescent. Bé sigui més o menys violenta, mai haurien de veure-la. Així ho demostra avui la neurociència amb textos científics que parlen de les alteracions cerebrals que comporta el seu consum, similar als efectes d’altres addiccions:

– Neural Correlates of Sexual Cue Reactivity in Individuals with and without Compulsive Sexual Behaviours (4)
– Compulsive sexual behavior: Prefrontal and limbic volume and interactions (5)
– HPA axis dysregulation in men with hypersexual disorder(6)

Per exemple, en un estudi realitzat per la Universitat de les Illes Balears titulat Nova pornografia i canvis en les relacions interpersonals d’adolescents i joves (7), a Espanya, un 70% dels joves ha vist pornografia en internet, un gènere al qual s’accedeix per primera vegada als 8 anys i el seu consum es generalitza als 14. D’altra banda, una enquesta realitzada a 813 adolescents i adults joves dels EUA (entre 13 i 25 anys) ha constatat que els nens són més susceptibles que els adults a les addiccions i als efectes en el desenvolupament del cervell (8).

En aquest context, Anna Bruch Granados– psicòloga forense (experta en psicopatologia legal, forense i criminològica).  Membre de la secció de psicologia jurídica i psicologia clínica del Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya i membre de la Sociedad Española de Psiquiatría Forense– afegeix que:

“L’addicció a la pornografia a internet encaixa dintre del marc de les addiccions conegudes i comparteix mecanismes bàsics amb les substàncies tòxiques. És un procés anàleg al del consum de drogues, que produeix la necessitat de majors dosis, amb la circumstància que, en la pornografia, els estímuls resulten més immediats i accessibles (món online)” (9)

Al mateix temps, la pornografia resulta una falsa representació de la sexualitat, i actua distorsionant conceptes respecte a les mateixes relacions sexuals, les actituds i la conducta sexual (10).

En aquest sentit, legitima idees contràries a una sexualitat sana, la igualtat entre gèneres i les relacions humanes. Tot això es tradueix en una alteració d’un desenvolupament integral sa en els menors.

2.– Educació sexual

A la jornada que hem citat anteriorment, Reforzar la personalidad del adolescente: el riesgo del alcohol y la pornografía como actividades recreativas,  el biòleg holandès Vicent Kemme va senyalar que “Vivim un moment d’incertesa sobre la sexualitat” degut a “la deficient educació sexual que reben els joves d’avui en dia”. Kemme també va subratllar “les tres ‘as’ de la pornografia: Affordable (d’accés gratuït), Anonymous (amagant-se en l’anonimat) i Accessible (a través de qualsevol dispositiu electrònic)”.

S’ha comprovat que el consum més freqüent de material d’internet sexualment explícit fomenta una major incertesa sexual en la formació de creences i valors al respecte. Però també, i és important, promou un canvi de la permissivitat i el suport a l’exploració sexual no compromesa (11).

En referència a conductes sexuals de risc, l’ús de la pornografia a internet està relacionada amb augments d’activitat sexual problemàtica en edats primerenques i amb una major probabilitat d’involucrar-se en conductes sexuals de risc. Estem parlant de hookups, parelles sexuals múltiples, sexe anal, sexe grupal i ús de substàncies durant el sexe amb adolescents joves (12).

També, i en la mateixa línia, una enquesta en el Regne Unit va descobrir que el 44% dels homes d’onze a setze anys que van veure pornografia van informar que la pornografia en línia els hi va donar idees del tipus de sexe que volien provar (13).

Anna Bruch declara que, “la diversitat i la tolerància (distorsionades) que promou la pornografia, davant la vivència de la sexualitat, repercuteix directament en l’acceptabilitat dels menors d’edat respecte a qualsevol pràctica sexual”. És a dir, afecta directament en la forma en què es concep, desenvolupa i practica. Per això, observem que el consum de pornografia pot conduir a un augment de la sexualitat (hipersexualitzat); el que pot, a la vegada, derivar en addicció al sexe.

Clarament, aquestes pràctiques condueixen a experiències de risc que comporten una major probabilitat d’ocasionar problemes de salut (14). Amb freqüència, sorgeixen malalties relacionades amb els trastorns de l’estat d’ànim, l’ansietat, l’ús de substàncies tòxiques i TDAH (15). Diversos estudis indiquen que aquests individus alberguen una major probabilitat de contraure malalties de transmissió sexual i embarassos no desitjats.

Per altra banda, el consum de pornografia pot facilitar la comissió de delictes sexuals, ja que pot contribuir a la normalització de determinats comportaments violents dintre de les relacions sexuals (16). Per exemple, un estudi dut a terme amb una mostra d’adolescents italians va demostrar que el consum de pornografia estava associat amb assetjar sexualment a un company o amb forçar a algú a mantenir relacions sexuals (17).

Del que s’ha mencionat anteriorment, pot deduir-se que el consum de pornografia pot augmentar la probabilitat de perpetuar violència sexual en els homes i incrementar la probabilitat de ser víctima de violència sexual en les dones.

3.– Relacions familiars, afectives i sexuals

Si abordem un altre tema clau, com és la victimització física i sexual, localitzem una enquesta representativa (Gran Bretanya) sobre l’ús de la pornografia entre joves de nou a disset anys. El sondeig va publicar que aquells amb una major exposició a la pornografia a internet eren significativament més propensos a denunciar la victimització física i sexual (18).

“La nostra manera d’entendre l’afectivitat va necessàriament unida a com concebem la sexualitat. D’aquesta manera, m’atreviria a dir que, en els darrers temps, ha existit un triangle que podríem qualificar de “mala educació” masculina. Em refereixo al que conformen l’amor romàntic, la pornografia i la prostitució”.

Octavio Salazar, en el seu llibre El hombre que no deberíamos ser. (Text extret del capítol El hombre depredador).

No obstant això, si parlem de l’impacte de l’exposició dels joves, el món acadèmic revela que, entre els homes, com menor és l’edat de la seva primera exposició a la pornografia, major és el seu consum actual de pornografia, així com és major la integració de la pornografia en la seva activitat sexual i és menor el gaudir del sexe en parella. (19)

Per altra banda, sobre el sexe amb adolescents més joves, en un estudi transversal de 710 noruecs de divuit a dinou anys, el 19,1% dels nois que van indicar alguna probabilitat de tenir relacions sexuals amb algú de tretze a catorze anys també va informar que consumien pornografia amb més freqüència i que tenien més amics interessats en la pornografia infantil i la pornografia de tipus violent (20).

A més, en qüestions de satisfacció sexual, una exploració longitudinal de 1.052 adolescents holandesos, d’entre tretze i vint anys, va verificar que l’exposició a material d’internet sexualment explícit va reduir, constantment, la satisfacció dels adolescents en la seva vida sexual. Aquesta influència negativa del que és explícit va ser igualment fort entre nois i noies (21).

4.– Violència vers les dones i les nenes

Neus Pociello Cayuela –directora de la Fundación Aroa, experta en el Observatorio Europeo de violencia hacia las mujeres y las niñas i vicepresidenta del Consejo Nacional de Mujeres de España– detalla, a continuació, la necessitat de promoure una política que protegeixi a la dona i a les nenes que son objecte de tràfic i a les víctimes d’explotació sexual.

Segons un estudi impulsat per Bitdefender (22) en el qual van participar 19.000 persones d’arreu del món, el 95% dels adults saben que les i els menors d’edat que tenen al seu càrrec miren pornografia perquè ho han descobert a través de l’historial de navegació.

Aquest assaig també desvela que la categoria de major interès de cerca per part de les i els menors, dintre de les categories de portals per adults (botigues, xarxes socials, notícies, apostes…), és el de la pornografia, i que l’edat més primerenca en la que comencem a mirar-la són els sis anys, tot i que la mitjana d’edat són els onze. Per altra banda, la distribució per sexes és significativa: el 90% dels nens i el 60% de les nenes.

Totes aquestes dades tenen un paral·lelisme amb els resultats que es van obtenir en una investigació sobre prevalença de les violències de gènere en l’adolescència, impulsada per l’equip de la Fundación Aroa en el marc del projecte europeu GEAR against IPV II. En aquesta, es va desvelar que el 20% de la població objecte d’estudi s’havia iniciat amb la sexualitat compartida als onze anys (23). La semblança en xifres coincideix, de nou, amb una altra observació. Aquest cop és la del mateix portal Pornhub que afirma que els seus clients són en un 76% homes i en un 24% dones.

La pornografia mainstream (a la que accedeixen sense barreres de protecció específiques els joves) està enfocada, com veiem, al consum d’un públic majoritàriament masculí. Es basa a satisfer el plaer des d’una òptica de l’home, cisgènere, patriarcal i sexista, on la dona té un rol d’objecte sexual, sota el fals escenari de l’expressió lliure de la sexualitat.

Més enllà de la reproducció de rols de gènere discriminatoris que acabem de plantejar, la pornografia comercial dominant requereix un anàlisi, des d’un enfocament dels drets humans centrat en tres categories: la garantia i la protecció de Drets fonamentals, de Drets humans de la infància i de Drets humans de les dones.

De la mateixa manera que s’exigeix en altres sectors, si la pornografia és objecte de consum i negoci, també ha de promoure i garantir drets fonamentals com el dret a la llibertat, la integritat física, la igualtat en el tracte i no discriminació, a l’educació, la intimitat personal i familiar, així com la protecció de dades o el secret de les comunicacions, especialment important en els casos de porno venjança que últimament són motiu de notícia precisament per la denúncia a plataformes com Pornhub com a canal per a perpetuar aquests delictes impunement.

També és primordial la protecció de les víctimes. Per tant, la pornografia no pot ser el resultat de tràfic o explotació de persones, ni haver-se obtingut sota coacció o abús. De la mateixa manera no ha de fomentar models de sexualitats sexistes, basats en la dominació de l’home cap a la dona, ni en models de consum del cos de les dones com objecte de submissió. És precís, al contrari, transmetre un model de sexualitat expressada des de la igualtat, la creativitat, la comunicació, el respecte, l’escolta, el plaer i el desig mutu.

Aquest marc que acabem de definir no és una demanda particular, tampoc hauria de ser un escenari ideal en aquesta indústria, sinó que és un marc de recomanació expressa i/o compliment obligatori en els múltiples instruments internacionals que determinen que la discriminació i la violència cap a les dones i les nenes (24), el tràfic per motius d’explotació sexual o la utilització de la infància en la pornografia (25), són greus vulneracions dels drets humans.

Inclús, aquests mateixos instruments senyalen la responsabilitat que tenen els estats de reforçar les mides per a protegir la infància des de l’àmbit provat familiar; per exemple, introduint eines que millorin les habilitats dels pares i mares per detectar la violència sexual en l’àmbit online o el control d’accès a pornografia d’internet (26). Com exemples:

– La campanya Say No de la Europol (27).

– Promoure, en l’àmbit comunitari, el desenvolupament de pensament crític per a contrarestar el sexisme en el llenguatge, en les il·lustracions de llibres, en els continguts en línia (27) i en pel·lícules.

– Neutralitzar la pornografia que sona forma a certes actituds i al comportament i identitat de nenes i nens.

– Sensibilitzar la població del vincle entre sexisme i la violència cap a les dones i les nenes (24).

Els estats han de fer seguiments d’aquestes plataformes online (28) i incorporar sancions (reforçades per aquest marc internacional) per evitar que aquesta indústria es mogui i es lucri amb la vulneració dels drets humans, i per fer efectiva la protecció de la infància i de les dones contra tot acte de discriminació; per a suprimir totes les formes de tràfic i explotació sexual, així som el dret a una educació afectiva-sexual que permeti desenvolupar-se plenament com persones en un context relacional i social d’igualtat.

Conclusió: En resum

Segons una de les expertes consultades per l’Associació de Consumidors de Mitjans Audiovisuals de Catalunya i la Fundación Aprender a Mirar, Elena Roger (pedagoga i directora del portal solohijos.com):

“Aquests dies de confinaments són dies de més exposició a les pantalles. Pornhub i altres “generoses” webs ofereixen els seus continguts de manera gratuïta. És relativament fàcil que, sense la nostra supervisió i sense un pensament crític per part seva, els nostres fills accedeixin a continguts de pornografia i violència. I quan aquesta informació entra als seus caps, quelcom canvia en la seva manera de veure i sentir el món. No només l’impacte personal és enorme; també ho és el familiar. Perquè quan la ment d’un nen es contamina amb violència i pornografia, alguna cosa canvia, a la vegada, en el seu entorn. Aquestes imatges quedaran gravades en el seu repertori cognitiu, amb els valors i les creences que comporten, formen part d’una manera de pensar i actuar. Eliminar-les una vegada assimilades en la ment necessitarà molt temps i esforç i, segurament, dolor. Per això, no els hi doneu “barra lliure tecnològica”: superviseu, acompanyeu i ensenyeu a pensar amb criteri als vostres fills.”

Per tots aquests motius, l’Associació de Consumidors de Mitjans Audiovisuals de Catalunya i la Fundación Aprender a Mirar, duen a terme aquesta acció d’alerta als pares i mares, últims responsables dels menors, a les autoritats competents i a la societat en general.

– Demanem una actuació ràpida i eficaç per a protegir els nens i nenes d’aquest tipus de continguts que es consumeixen amb llibertat total a la xarxa.

– Així doncs, reclamem que les plataformes implicades, en especial Pornhub, incloguin un autèntic control d’accés per edats que asseguri la salvaguarda que exigeix la legislació.

– Així mateix, exigim a les autoritats competents, estatals, autonòmiques i municipals, ser estrictes en la llei i emparar els seus ciutadans més fràgils. Han d’aplicar els criteris restrictius i punitius que ells mateixos han imposat a través dels òrgans legislatius i executius, sense oblidar els judicials.

– Finalment, i el més determinant, apel·lem a totes les persones perquè donin suport a aquesta campanya amb els fets i amb la seva difusió.

– I, com sempre, pares, mares i educadors, en aquest període de més consum audiovisual, no “abandonem” als menors d’edat en l’immens món d’internet sense supervisió ni pensament crític. Ajudem-los a triar bé els continguts de les pantalles.

Si vols ajudar a aturar l’explotació sexual que es dona a vídeos pornogràfics de plataformes com Pornhub i que les dones i nenes visquin en un clima de respecte i igualtat, dóna suport a la campanya a Change.org i a través de les xarxes socials de l’Associació (Facebook, Twitter i Instagram).

“Nombrosos joves estan aprenent sobre sexe, relacions i com tractar a les dones i les nenes a través de la pornografia. Ha arribat el moment de posar fre a una industria que es nodreix d’esclavitzar al sexe femení i d’esclavitzar, a la vegada, la mirada del sexe masculí.”

Anna Plans, presidenta de l’Associació i professora del Programa d’Educació Audiovisual experta en dona, drets i hipersexualització

“És capital no oblidar als més vulnerables, els menors d’edat, que són qui surten perdent davant aquestes estratègies obscures i maquillades de falsa generositat com la que presenta aquests dies Pornhub.”

José María Guerra, president de la Fundación Aprender a Mirar

Article elaborat amb la col·laboració de:

– Anna Plans Colomé. Presidenta de l’Associació de Consumidors de Mitjans Audiovisuals. Professora experta en àmbit dona del Programa d’Educació Audiovisual Contraste de l’Associació i la Fundación Aprender a Mirar.

– Neus Pociello Cayuela. Directora de la Fundación Aroa, experta en l’Observatori Europeu de violència cap a les dones i nenes i vicepresidenta del Consejo Nacional de Mujeres de España.

– Mireia del Pozo. Creadora i directora del programa Plusvàlua Dones.

– Ismael López Fauste. Periodista autor del llibre Escúpelo: crónicas en negro sobre el porno en España.

– Anna Bruch Granados. Psicòloga forense experta en psicopatologia legal, forense y criminològica. Membre de la secció de psicologia jurídica i clínica del Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya. Membre de la Junta Directiva de la Sociedad Española de Psiquiatría Forense.

– Elena Roger. Pedagoga i directora del portal solohijos.com.

Bibliografia

(1) ^ Barrett, 2010; Blumenthal & Gold, 2010; Wang et al., 2001.

(2) ^ https://thehill.com/policy/technology/486869-gop-senator-calls-for-doj-investigation-into-pornhub-over-videos-of-sex

(3) ^ “Escúpelo: crónicas en negro sobre el porno en España”. Ed. Tandaia. 2018.

(4) ^ Voon, V., Mole, T. B., Banca, P., Porter, L., Morris, L., Mitchell, S., Lapa, T. R., Karr, J., Harrison, N. A., Potenza, M. N., & Irvine, M. (2014). Neural correlates of sexual cue reactivity in individuals with and without compulsive sexual behaviours. PloS one, 9(7), e102419. https://doi.org/10.1371/journal.pone.0102419

(5) ^ Schmidt, C., Morris, L. S., Kvamme, T. L., Hall, P., Birchard, T., & Voon, V. (2017). Compulsive sexual behavior: Prefrontal and limbic volume and interactions. Human brain mapping, 38(3), 1182–1190. https://doi.org/10.1002/hbm.23447

(6) ^ Andreas Chatzittofis, Stefan Arver, Katarina Öberg, Jonas Hallberg, Peter Nordström, Jussi Jokinen, HPA axis dysregulation in men with hypersexual disorder, Psychoneuroendocrinology, Volume 63, 2016, Pages 247-253, ISSN 0306-4530

(7) ^ Brage, Lluís & Orte, Carmen & Gordaliza, Rosario. (2019). Nueva pornografía y cambios en las relaciones interpersonales de adolescentes y jóvenes.

(8) ^ Frances E. Jensen with Amy Ellis Nutt, The Teenage Brain: A Neuroscientist’s Survival Guild to Raising Adolescents and Young Adults, (New York: Harper Collins, 2015); Tamara L. Doremus-Fitzwater, Elena I. Varlinskaya, and Linda P. Spear, “Motivational Systems in Adolescence: Possible Implications for Age Differences in Substance Abuse and Other Risk- Taking Behaviors,” Brain and Cognition 71, no. 1 (2010):114–123.

(9) ^ Laier, Christian, et Al., “Cybersex addiction: Experienced sexual arousal when watching pornography and not real-life sexual contacts makes the difference”, Journal of Behavioral Addictions, 2(2), 100- 107, (2013).

(10) ^ Fagan, Patrick., “The effects of pornography on individuals, marriage, family and community”, Research Synthesis. Marriage and Religion Research Institute, (2009).

(11) ^ Jochen Peter and Patti M. Valkenburg, “Adolescents’ Exposure to Sexually Explicit Internet Material, Sexual Uncertainty, and Attitudes toward Uncommitted Sexual Exploration. Is there a Link?” Communications Research 35, no. 5 (2008): 579–601.

(12) ^ Debra K. Braun-Courville and Mary Rojas, “Exposure to Sexually Explicit Web Sites and Adolescent Sexual Attitudes and Behaviors,” Journal of Adolescent Health 45 (2009): 156–162; C. Marston and R. Lewis, “Anal Heterosex among Young People and Implications for Health Promotion: A Qualitative Study in the UK,” BJM Open 4 (February 4, 2016): 1–6; Emily R. Rothman, et al., “Multi-Person Sex among a Sample of Adolescent Female Urban Health Clinic Patients,” Journal of Urban Health: Bulletin of the New York Academy of Medicine 89, no. 1 (2011): 129–137; E. Häggström- Nordin, U. Hanson, and T. Tydén, “Association between Pornography Consumption and Sexual Practices among Adolescents in Sweden,” International Journal of STD & AIDS 16 (2005): 102–107.

(13) ^ Elena Martellozzo et al., “‘I Wasn’t Sure It Was Normal To Watch It …’ A Quantitative and Qualitative Examination of the Impact of Online Pornography on the Values, Attitudes, Beliefs and Behaviours of Children and Young People,” London: Middlesex University (2016), https://www.researchgate.net/publication/304490439

(14) ^ Fagan, 2009.

(15) ^ Chiclana, C. (2014). Hipersexualidad primaria. Comunicación presentada en: 15 Congreso Virtual de Psiquiatria.com. Interpsiquis 2014. Garrido, M.F (2015). La globalización. Las redes sociales y la adicción sexual. Dianova España. Infonova 28 nº 28 (47-54).

(16) ^ Sánchez, S; Iruarrizaga, I (2009). Nuevas dimensiones. Nuevas adicciones. La adicción al sexo en internet. Intervención Psicosocial Vol. 18, n.° 3, (255-268).

(17) ^ Bonino, S; Ciairano, S; Rabaglietti, E & Cattelino, E (2006).Use of pornography and self-reported engagement in sexual violence among adolescents, European Journal of Developmental Psychology, 3:3, (265-288).

(18) ^ Michele L. Ybarra and Kimberly Mitchell, “Exposure to Internet Pornography among Children and Adolescents: A National Survey,” CyberPsychology & Behavior 8, no. 5 (2005): 473–486.

(19) ^ Ana J. Bridges, Robert Wosnitzer, Erica Scharrer, Chyng Sun, and Rachael Liberman, Aggression and Sexual Behavior in Best-Selling Pornography Videos: A Content Analysis Update, Violence against Women 16, no. 10 (2010): 1065–1085.)

(20) ^ (Kristinn Henga, Svein Mossige, and Lars Wichstrom, Older Adolescents’ Positive Attitudes toward Younger Adolescents as Sexual Partners, Adolescence 39, no. 156, (2004): 627–651.

(21) ^ Jochen Peter and Patti M. Valkenburg, Adolescents’ Exposure to Sexually Explicit Internet Material and Sexual Satisfaction: A Longitudinal Study Communications Research 35, no. 5 (2009): 171–194. doi:10.1111/j.1468- 2958.2009.01343.x.

(22) ^ https://hotforsecurity.bitdefender.com/blog/kids-watch-porn-online-as-early-as-age-6-bitdefender-study-shows-6254.html

(23) ^ Pociello Cayuela, Ne., Pociello Cayuela, Nú., (2016). GEAR against IPV II Awareness Raising Workshops with Adolescents in Spain: Implementation and Evaluation Report https://www.gear-ipv.eu/images/news/Workshops/Workshops_Report_Spain_EN.pdf

(24) ^ ^ (Art.16 CEDAW, Naciones Unidas) Convención sobre la eliminación de todas las formas de discriminación contra la mujer (CEDAW) https://www.ohchr.org/Documents/ProfessionalInterest/cedaw_SP.pdf

(25) ^ (Art.6 CEDAW, Convención Derechos de la Infancia, Convenio de Estambul y Convenio del Consejo de Europa sobre la Lucha contra la Trata de Seres Humanos) Convenio de Istanbul https://rm.coe.int/1680462543

Protocolo facultativo de la Convención sobre los Derechos del Niño relativo a la venta de niños, la prostitución infantil y la utilización de niños en la pornografía https://www.un.org/es/events/childrenday/pdf/derechos.pdf

Convenio del Consejo de Europa sobre la Lucha contra la Trata de Seres Humanos (STCE nº 197, 2005) y el Convenio del Consejo de Europa para la protección de los niños contra la explotación y el abuso sexual (STCE nº 201, 2007).

(26) ^ Recomendación del Consejo de Europa Prevenir y luchar contra el sexismo CM/Rec (2019)1 Recommendation CM/Rec(2019)1 Consejo de Europa Prevenir y luchar contra el sexismo. https://rm.coe.int/prems-055519-gbr-2573-cmrec-2019-1-web-a5/168093e08c

(27) ^ Campanya Say No (Europol) https://www.europol.europa.eu/activities-services/public-awareness-and-prevention-guides/online-sexual-coercion-and-extortion-crime / https://www.europol.europa.eu/removing-links-to-explicit-content

(28) ^ Directiva 2011/93/UE del Parlamento Europeo y del Consejo, de 13 de diciembre de 2011, relativa a la lucha contra los abusos sexuales y la explotación sexual de los menores y la pornografía infantil y por la que se sustituye la Decisión marco 2004/68/JAI del Consejo https://eur-lex.europa.eu/legal-content/ES/TXT/?uri=celex:32011L0093