A l’octubre de l’any passat vam tenir la sort de poder escoltar el Dr. Manfred Spitzer a Espanya. L’Associació de Consumidors de Mitjans Audiovisuals de Catalunya va donar suport a la Fundació Aprender a Mirar amb l’organització de les conferències i la rebuda del doctor alemany.

El doctor, psiquiatre i professor universitari ens va parlar de les pantalles i del seu efecte en el cervell infantil i adolescent.

“Les tecnoaddiccions, l’aïllament de la vida real i la dependència de les pantalles són noves malalties que poden afectar grans grups de població”. 

– DR. MANFRED SPITZER

Spitzer ha estat professor convidat a la Universitat de Harvard i des de 1998 és director mèdic de l’Hospital Universitari de Psiquiatria en Ulm. També dirigeix el Centre de Transferència de Neurociències i Aprenentatge (ZNL), que s’ocupa principalment de la neuro-didàctica i l’aprenentatge. Spitzer és autor de llibres de referència com Demència Digital (Edicions B, 2013).

Aquí pots veure la conferència completa que va tenir lloc a Madrid:

Els deu consells que ens va donar Manfred Spitzer sobre l’ús de la tecnologia

– Tingues passió per conèixer: com més saps, més facilitat tens per aprendre.

Viu experiències: la tecnologia provoca que les persones deixin de costat experiències naturals de l’ésser humà. Escriure en paper et fa memoritzar molt millor que escriure en una tauleta o en un ordinador.

– El tacte és fonamental per a l’aprenentatge des de la infància. Amb el dit a la tauleta o a la pantalla no pots educar els sentits com quan toques, palpes…

– Quan s’utilitza un mòbil, la facilitat que ens dóna per trobar informació i guardar-la ens pot conduir a dependre més d’ell que del nostre cervell. És necessari pensar i raonar per mantenir una ment activa.

– El cervell no és un lloc d’emmagatzematge, no funciona com un ordinador, cal exercitar-ho.

– La multitasca no existeix: si no et concentres en una sola tasca, no es realitza bé.

Aprèn a utilitzar la tecnologia: l’ús inadequat genera ansietat, depressió, agressivitat i, sobretot, infelicitat.

Limita l’accés i la dosi als més petits: estableix una edat a partir de la qual el jove (sent ja més madur) sabrà utilitzar-la. Per exemple: no li deixis el mòbil quan vagi a escola i que no el tingui a l’hora de fer els deures.

Centra’t en els valors: un telèfon intel·ligent no atorga valors com pot ser l’empatia,  però el contacte amb una persona sí.

La naturalesa fa més creatives a les persones, mentre que un ús primerenc de la tecnologia coarta els petits i els impedeix aprofundir i expandir el seu aprenentatge.

 

T’ha agradat aquest blog? No dubtis a informar-te sobre el nostre Programa d’Educació Audiovisual (PEA). Si bé és cert que les noves generacions s’anomenen ‘nadius digitals’, això no els converteix en experts. El PEA forma pares, professors i alumnes perquè treguin el màxim partit a l’entorn digital en el qual vivim.