Avui dia, les pantalles gestionen gran part del temps dels nostres fills, però també estan gestionant les seves emocions?

Per respondre a aquesta pregunta, en la primera conversa amb experts del curs parlem amb el Dr. Rafael Bisquerra, catedràtic emèrit de la Universitat de Barcelona i president de la RIEEB (Red Internacional de Educación Emocional y Bienestar), i Cristina Gutiérrez, investigadora, escriptora i CEO de La Granja, Ability Training Center.

La realitat digital i l’impacte en la infància

La tecnologia avança més depressa que la capacitat de la recerca científica per analitzar-ne les conseqüències. Per contextualitzar aquesta problemàtica, tal com explica el Dr. Rafael Bisquerra, en tot just una dècada hem passat d’impulsar un ordinador per alumne a retirar les pantalles de les aules, fet que provoca que sovint s’actuï per inèrcia o per modes, en lloc de basar-se en certeses sòlides.

Per la seva banda, des de la seva experiència de més de 40 anys en l’àmbit pràctic, la Cristina Gutiérrez parla de com la hiperconnexió digital està modelant un perfil emocional en la infància i la joventut més absent i amb menys habilitats socials. Això passa perquè, com que estan acostumats a comunicar-se a través de les pantalles, tenen més dificultats per mantenir converses assertives i establir límits. Aquesta manca d’interacció real els genera una desconnexió profunda, tant dels altres com d’ells mateixos.

Davant d’aquest panorama, Bisquerra recorda que les pantalles s’han d’entendre com un recurs útil, ja que l’impacte de la tecnologia depèn de l’ús que en fem. La clau és recuperar el control conscient i la capacitat de decidir i renunciar, habilitats que s’adquireixen a través de l’educació emocional.

La competència emocional

Sovint es comet l’error de pensar que l’educació emocional consisteix a “donar via lliure” a tot allò que sentim. Tanmateix, es tracta justament del contrari: prendre consciència de les emocions per regular-les.

L’analfabetisme en aquest àmbit es manifesta diàriament en comportaments impulsius, violència o conductes de risc, i es reflecteix en problemes de salut mental com l’ansietat, la depressió, l’estrès i fins i tot la ideació suïcida. Per tant, és imprescindible sensibilitzar el professorat, les famílies i la societat per comprometre’ns amb la necessitat d’entrenar les emocions.

Les emocions no són només individuals; també n’hi ha de col·lectives. Els entorns que habitem –inclosos els digitals– generen climes emocionals que ens encomanen i als quals nosaltres també contribuïm. En aquest sentit, el Dr. Bisquerra convida a reflexionar:

  • Sobre el que rebem. De quins climes m’encomano cada dia? De quins trio distanciar-me i quins em beneficien?
  • Sobre el que aportem. A quin clima estic contribuint? A quin vull contribuir realment?

Les pantalles com a “xumet emocional”

Utilitzar les pantalles com a “xumet emocional”, és a dir, recórrer-hi per calmar les enrabiades o els plors dels més petits, pot tenir conseqüències en el seu desenvolupament. D’aquesta manera, se’ls transmet un missatge molt perillós: la responsabilitat de calmar-te no és teva, sinó d’un aparell.

Des de ben petits, ja cal començar a entrenar les seves competències i habilitats. Sense aquesta capacitat d’autoregulació, és impossible que desenvolupin una autonomia real ni les aptituds necessàries per desenvolupar-se en la vida real.

Eines pràctiques per treballar a casa

Per passar de la teoria a l’acció i treballar la salut digital des de casa, al llarg de la conversa es van proposar diverses eines senzilles perquè les famílies les puguin aplicar en el seu dia a dia:

  • Termòmetre de l’autoestima. Preguntar als fills al matí i quan tornin a casa: “De l’1 al 10, quant t’estimes?”. Aquesta pregunta senzilla ajuda a detectar variacions en el seu estat d’ànim, obrir vies de comunicació i anticipar-nos a determinades situacions.
  • Anàlisi DAFO familiar. Analitzar plegats les debilitats, amenaces, fortaleses i oportunitats per saber com ens veiem com a família i quines coses noves ens agradaria incorporar.
  • Pauses d’oxigenació. Posar alarmes al llarg del dia per aturar-nos una estona –ja siguin 3, 5 o 10 minuts–, respirar i trencar amb el ritme accelerat i la sobreestimulació que imposen les pantalles.
  • Entrenament emocional. Incorporar noves rutines que tinguin cura del nostre equilibri, amb pràctiques com la relaxació, l’exercici físic, el descans adequat, el joc simbòlic o escriure al final del dia.

Conclusió

Per tancar aquesta conversa sobre salut digital i benestar, la Cristina Gutiérrez i el Dr. Rafael Bisquerra van fer una crida directa a l’acció conscient i van destacar la importància de començar per un mateix abans d’ensenyar als altres. Així mateix, van recordar la necessitat d’allunyar-nos de l’anestèsia de les pantalles i reconnectar amb la presència en el món real.