Conversem amb Jesús Colmenar sobre sèries

L’Associació de Consumidors de Mitjans Audiovisuals de Catalunya i la Fundación Aprender a Mirar van organitzar conjuntament, la setmana passada, el seminari online “Com es crea una sèrie?”.

La resposta a aquesta pregunta tan extensa la va donar Jesús Colmenar, Director i Productor Executiu de La Casa de Papel, entre molts altres títols, que va ser entrevistat per Lillian González, guionista de cinema i televisió i professora universitària.

Recupera’l sencer al canal de YouTube de la Fundación.

Com es crea una sèrie?

Colmenar va iniciar el webinar explicant com va introduir-se al món de la direcció cinematogràfica, ja als 16 anys. També es va dirigir als joves estudiants, recordant-los que la professió és “preciosa però molt dura” i que es tracta d’un món molt complex i competitiu. Així doncs, els va animar a no rendir-se i a seguir el seu somni, treballant i aprenent a base de proves i equivocacions.

Els petits passos són importants.

Tot seguit es va entrar a la complicada qüestió que donava el nom al seminari web: com es crea una sèrie? Colmenar va incidir que s’ha de començar per una idea o concepte petit, que més endavant s’anirà desenvolupant i creant capes de profunditat, tant amb les diverses trames com amb els personatges. Per això mateix, les bases que s’introdueixen al primer capítol tenen una gran importància, ja que marcaran com serà i com seguirà la cinta i servirà com a “guia d’estil”.

L’èxit de La Casa de Papel

Un altre tema que es va tractar va ser la responsabilitat a l’hora de crear continguts. Colmenar va afirmar que l’oci audiovisual de qualitat ha d’aportar algun valor, que faci pensar i reflexionar. També va parlar de la importància del poder transformador que té la ficció a la societat i que, a la vegada, es retroalimenta amb la realitat.

En aquest sentit, el director va intentar posar les claus de l’èxit de La Casa de Papel, guanyadora d’un Premi Zapping a la 27a edició dels guardons. Per a ell, la sèrie, a través de la seva iconografia, va aconseguir tocar de ple en alguns aspectes de la societat actual. Avui dia, dues icones com la màscara i el color vermell s’han convertit en símbols que els espectadors s’han fet seus i els han traslladat i utilitzat a la vida real.