El 19 d’abril ens arribava una nova queixa d’un consumidor: “Avui denuncio un fet greu que trobo incomprensible i que afecta a tothom: el joc que ens entra a casa [les apostes esportives]”. En Marc Puig, periodista, continuava així amb la seva denuncia:

“Evidentment no tothom que juga esdevé ludòpata. Però sí que sabem que la ludopatia és una malaltia molt greu que causa molt patiment i desgràcies als que la sofreixen i al seu entorn. I per això mateix em deixa de pedra que vivint en una societat avançada i perfeccionista com la nostra, […] a l’engegar la televisió ens envaeixin anuncis de cases de jocs i apostes a tort i a dret.“

A l’Associació de Consumidors de Mitjans Audiovisuals de Catalunya, des de feia més d’un any, ja estàvem rebent queixes i consultes sobre aquesta situació realment incomprensible. És per aquest motiu que al nostre Programa d’Educació Audiovisual havíem incorporat una nova formació per combatre aquesta xacra i ajudar a generar esperit crític entre els menors. També oferíem assessorament i derivàvem casos a psicòlegs experts que podien ajudar persones addictes o amb indicis d’addicció.

Conscients d’aquesta situació insostenible –amb un exponencial augment de queixes i consultes rebudes sobretot per la publicitat d’apostes esportives durant les emissions de partits de futbol i programes relacionats–, l’Associació va unir forces amb Fundación Aprender a Mirar per elaborar un informe i conèixer en profunditat quin és l’estat actual a Espanya, amb l’objectiu d’entrar en converses amb els organismes responsables. A més, s’ha realitzat una revisió acurada de la legislació, que s’ha revelat insuficient, ambigua i afavoridora de les cases d’apostes i que ha fet notòria la necessitat de demanar una actualització a l’administració pública, contemplant el nou paradigma social i audiovisual.

Algunes de les dades recopilades a l’informe i que il·lustren la situació actual respecte a la promoció de les apostes esportives:

– El mínim d’anuncis explícits per partit és de sis reclams.

– En alguns casos, s’ha arribat a emetre més de 20 (que suposa el 10% del temps de retransmissió del partit sencer).

– A més, cal tenir en compte i afegir com a inputs, els patrocinis en equipacions esportives, tanques publicitàries o altres suports físics.

– La mitjana de diferents cases d’apostes que es publiciten per partit és d’entre 3 i 4.

– I també, en alguns casos, han estat fins a 9 diferents en un partit.

Informe “Propuesta de revisión de la legislación acerca de la publicidad de casas de apuestas”

De la mateixa manera que es va prohibir anunciar tabac i begudes alcohòliques, és el moment d’aturar els peus a les cases de joc online. És el moment de legislar protegint, especialment, el menor. És també el moment que líders comunicatius i esportius es neguin a promocionar les apostes com una activitat divertida i amb la que “sentir la vertadera i plena experiència esportiva”.

Per tot això, l’Associació de Consumidors de Mitjans Audiovisuals de Catalunya demana una urgent revisió i actualització de la llei 13/2011 i del Código de conducta sobre comunicaciones comerciales de las actividades de juego. Aquesta activitat publicitària és potencialment perillosa i, com a tal, també hauria de ser considerada com a “contingut perjudicial per al desenvolupament mental dels menors”, podent aplicar així l’article 7 de la Llei General de la Comunicació Audiovisual que estipula que “aquells altres continguts que puguin resultar perjudicials per al desenvolupament físic, mental o moral dels menors només podran emetre’s en obert entre les 22 i les 6 hores, havent d’anar sempre precedits per un avís acústic i visual, segons els criteris que fixi l’autoritat audiovisual competent.”

Si una generació de joves creix observant el joc com una pràctica normalitzada, els danys generats poden perdurar durant un llarg període de temps. La ludopatia com a problema social ha de ser tractada en les seves arrels a través de programes de prevenció i la prohibició de la seva publicitat. Reparar els danys de l’addicció a posteriori és una tasca gairebé impossible, ja que molts dels efectes negatius són irreversibles. S’han de prendre les mesures necessàries per a evitar que la ludopatia es converteixi en l’addicció dominant de la societat espanyola i en un impediment de l’òptim desenvolupament cognitiu i emocional del menor.

“A través dels anuncis analitzats, hem verificat com les apostes esportives es reflecteixen en la publicitat com un hobby que es pot compartir amb els amics i que consolida una vertadera i immersiva experiència esportiva. D’aquesta manera, no només s’oculta tot risc de ludopatia i es maquilla la condició real del joc, sinó que l’exhibeix com una activitat atractiva, comprensible i virtuosa.”

Luis Boza, metge psiquiatre i director general de l’Associació

Si us interessa saber més sobre aquesta campanya, podeu consultar aquí la versió completa de l’informe i també la nota de premsa que des de l’Associació i Fundación Aprender a Mirar hem fet arribar a mitjans de comunicació, entitats i administració pública.

Us animem a comentar, compartir i citar-nos a les nostres xarxes socials (Facebook, Instagram i Twitter).