L’Associació de Consumidors de Mitjans Audiovisuals de Catalunya i la Fundació Aprender a Mirar van organitzar, el dimarts 19 de maig, el seminari web Del dolor a la acción: sobreponerse al acoso escolar, emès a través de YouTube. 

En aquesta ocasió, es va convidar a Nidia Represa, autora del llibre Bajo mi piel i fundadora del projecte Good Game, per conversar amb Andrea Lucía Ladrón de Guevara, psicòloga clínica, psicoterapeuta i professora d’Aprender a Mirar, sobre com fer front a l’assetjament escolar i al ciberbullying. Un testimoni en primera persona que ens fa empatitzar amb totes les cares del problema.

Elements clau: l’experiència personal i l’art com a refugi

Nidia Represa va compartir la seva pròpia vivència i com l’art es va convertir en la seva taula de salvació durant un procés llarg i complex de superació emocional. Segons l’autora, “utilitzava l’escriptura com a refugi, per obrir la ferida i recórrer tot el procés emocional”.

Va explicar que, davant d’aquestes situacions, és habitual que els joves mostrin irritabilitat, aïllament i una forta càrrega emocional, fet que sovint els porta a evadir-se i buscar refugi en conductes de risc, com les addiccions als videojocs o els trastorns de la conducta alimentària (TCA). Per contrarestar-ho, es va destacar la importància d’identificar i potenciar qualsevol passió que tingui l’infant. Això no només l’ajuda a canalitzar i expressar les seves emocions, sinó que també fomenta directament la seva autoestima i els ofereix nous espais on poder socialitzar.

La bretxa generacional i el rol de les pantalles

Un dels punts més debatuts del seminari web va ser la bretxa tecnològica entre pares i fills. Es va fer una crida a reduir aquesta distància i a caminar plegats, alertant sobre dos extrems perillosos: la sobreprotecció en el món físic davant la infraprotecció a les xarxes socials, que sovint es converteixen en “cangurs digitals”.

Hi ha una preocupant manca d’ètica en l’entorn digital i, davant la por, molts adults opten per la prohibició total. Tanmateix, es va subratllar la necessitat de trobar un equilibri que eduqui en lloc de limitar-se a restringir l’accés.

El paper dels espectadors i l’entorn familiar

El seminari web també va posar el focus en els testimonis de l’assetjament escolar. Els espectadors solen callar per dos motius principals: la por de convertir-se en la pròxima víctima, com a mecanisme d’autoprotecció, o la dificultat per entendre la situació quan escolten versions contradictòries dels fets.

Per abordar aquesta realitat, les expertes van coincidir que és fonamental sensibilitzar els més petits des de la base, ensenyant-los el valor de l’empatia. D’altra banda, es va insistir en la necessitat de comptar amb pares i mares que ofereixin un suport incondicional i preguntin directament al menor: “Què necessites?”.

És crucial que l’infant senti que disposa d’eines i que té la capacitat de prendre decisions dins del seu procés. Tanmateix, també es va recordar que les mateixes famílies han de vetllar per la seva salut mental i gestionar les seqüeles emocionals que comporta sostenir i acompanyar una víctima d’assetjament.

Com defensar-se i què fer davant la sospita?

A l’hora d’actuar, el llenguatge que utilitzen els pares a casa és determinant, així com fer entendre a l’infant que ell no és el problema. L’estratègia de defensa s’ha de basar en la no-violència, en aprendre a confiar en els adults i en teixir una xarxa social de suport que l’animi a demanar ajuda.

Davant qualsevol sospita que un menor pateix assetjament, el protocol d’actuació recomanat es divideix en quatre passos:

  • Escriure el que s’ha observat i anotar-ne tots els detalls.
  • Acudir al centre educatiu: informar detalladament i per escrit de tot el que se sàpiga perquè en quedi constància oficial.
  • Buscar atenció professional: anar al pediatre o al psicòleg perquè elaborin un informe que permeti derivar el cas a especialistes o descartar problemes, buscant sempre el màxim benestar de l’infant.
  • Passar del dolor a l’acció: acompanyar activament l’infant en el procés de recuperació.

Recupera el seminari complet al canal de YouTube de la Fundació Aprender a Mirar. I no oblidis seguir-nos també a la resta de xarxes socials (Instagram, X i LinkedIn).