L’Associació de Consumidors de Mitjans Audiovisuals de Catalunya, juntament amb la Fundació Aprender a Mirar, van organitzar ahir un nou seminari web inclòs en el Programa d’Educació Audiovisual i sota les campanyes #ShesAPerson i #ElMòbilNoÉsUnaJoguina.

En aquesta ocasió, la Silvia Álava, Doctora en Psicologia Clínica i de la Salut, va ser entrevistada per la Patricia Gassó, psicòloga i mestra, per a donar resposta a la pregunta: Sharenting, on és el límit?

Compartir fotografies de menors i els seus riscos

Per a aquells que desconeguin el terme que va donar nom al seminari, sharenting prové de les paraules share (compartir) i parenting (paternitat). Per tant, són els pares qui gestionen la imatge dels seus fills i ambdós s’han de posar d’acord a l’hora de pujar contingut (o autoritzar la seva pujada). No obstant això, és important recalcar que la imatge pertany al menor.

Poden sorgir alguns riscos derivats d’aquesta pràctica, que es poden produir tant a curt com a llarg termini:

  • Dret a la imatge. En penjar una foto d’un menor s’està vulnerant el seu dret a la imatge sense ser conscients de com pot afectar el seu futur. Es comença a generar la seva empremta digital sense adonar-nos-en.
  • Pèrdua de la propietat. No es pot controlar quin us en faran altres persones de les imatges. A més, gran part del material confiscat a pedòfils es tracta de fotografies quotidianes compartides pels pares i mares.
  • Exposició de menors. No sabem si els menors estaran d’acord amb la decisió d’haver compartit la seva imatge i exposar-los des de petits. És possible que més endavant els hi faci vergonya i vulguin eliminar les fotografies.
  • No ser presents. Som presents per a acompanyar i generar un vincle o només per a gravar? El menor pot percebre que els adults no hi són per a ell, sinó només com a simples reporters. Si es grava un vídeo, és millor que es quedi a la intimitat familiar.

La importància dels límits

No sempre són clars els motius pels quals un adult decideix compartir les fotografies d’un menor. Durant el webinar es va llançar la reflexió que de vegades, sense adonar-nos-en, es pot fer per a pujar l’autoestima, sentir-se realitzat amb likes o fins i tot per a guanyar diners.

Abans de compartir una publicació on hi surt un menor, pensem si és necessari i quin ús se li pot fer a aquesta informació.

És essencial posar límits als continguts que es comparteixen online, sobretot quan es mostra als menuts en situacions de gran vulnerabilitat –per exemple, quan senten por o tristesa– amb la finalitat de divertir als adults. En aquests casos necessiten acompanyament en lloc d’una gravació.

Si durant la seva infància han viscut que tot el que fan es comparteix, serà molt complicar posar-los límits després, quan arribin a l’adolescència, i continuaran publicant tota la seva intimitat.

Com a adults de referència, els pares han d’esforçar-se per mirar als ulls i no a través d’una pantalla, ser presents en cos i ment, proporcionar-los un vincle segur i corregular les seves emocions. Pel contrari, si els exposen, deixaran de generar un espai de confiança que llavors no es pot recuperar. La infància és molt curta i és bàsic poder-la viure i gaudir amb els fills.

El seminari va concloure amb una reflexió sobre la tasca de la societat per a protegir al menor, començant pels seus pares. Per aquest motiu, des de l’Associació defensem la importància de conscienciar i informar sobre conductes a la xarxa com poden ser el sharenting.

Mantén-te informa’t de tots els seminaris web a les nostres xarxes socials (Instagram, X i LinkedIn).