L’Associació de Consumidors de Mitjans Audiovisuals de Catalunya i la Fundación Aprender a Mirar van organitzar, el dilluns 27 de maig, el seminari web Última sortida. La tragèdia del suïcidi adolescent a través de YouTube
En aquesta ocasió, es va convidar al Dr. Francisco Villar, doctor en psicologia i coordinador del programa de conducta suïcida a l’Hospital Sant Joan de Déu (Barcelona) per a conversar amb Anna Plans, presidenta de l’Associació i la Fundación, sobre les dades, els símptomes, la prevenció i el pla d’acció del suïcidi d’adolescents.
Alguns elements clau
El suïcidi s’ha convertit en la principal causa de mort en els joves d’entre 15 i 29 anys, unes dades alarmants que indiquen una crisi profunda en la salut mental de la joventut. Per aquest motiu, es va plantejar la primera qüestió: com pot un adolescent arribar a considerar el suïcidi?
El psicòleg va definir els tres elements clau d’una història del suïcidi:
- El dolor, que generalment es mostra en forma de malestar psicològic. Sense una data de caducitat a la vista d’aquest dolor, es genera la desesperança.
- El fet de pensar “què em lliga a la vida” i no trobar una resposta clara a causa de la seva etapa vital.
- La capacitat de suïcidi, ja que l’acte de treure’s la vida el pot frenar la por a la mort o a quedar-se pitjor.
D’aquesta manera, la comunicació és clau per a la prevenció del suïcidi, en qualsevol d’aquestes tres etapes.
Per altra banda, també es van indicar alguns senyals d’alarma que es poden detectar en els adolescents, com un patiment excessiu en aquesta fase de la vida, els canvis de comportament extrems o l’aïllament.
El rol de les pantalles
La part més extensa del seminari online es va centrar en el rol que juguen les pantalles i les xarxes socials, i com poden arribar a afectar el benestar de la joventut. L’ús de les xarxes socials i la constant cerca de l’aprovació en línia, poden contribuir a una sensació d’insatisfacció i de buit en l’adolescent.
Actualment, hi ha una sobreprotecció per la salut física dels nens i de les nenes, però no tanta per la salut mental. Segons el Dr. Villar, “cicatritza més de pressa un trauma físic que no un de mental”. El psicòleg va assenyalar que és imprescindible que els més petits aprenguin a jugar, a avorrir-se, a crear i a imaginar sense una pantalla al davant, i que els adults són els responsables d’invertir temps en aquesta educació i enfrontar els reptes que se’ls presentin.
En el seminari web també es va posar l’accent en la pressió estètica i l’exigència que es pateix a través de les xarxes socials, sobretot en les menors d’edat. Com a conseqüència, el nombre de noies –cada vegada més joves– que pateixen Trastorns de la Conducta Alimentària (TCA) ha augmentat notablement en els últims anys.
Tota la sessió va concloure amb un missatge de positivitat. El Dr. Villar va recalcar que en privar els menors d’una pantalla “no els hi traiem res, sinó que els hi regalem vida”, ajudant a prevenir situacions doloroses que puguin abocar al suïcidi.
Consulta l’article Suïcidi en nens i adolescents. Eines emocionals per a combatre’l a Contraste.
Associació de Consumidors de Mitjans Audiovisuals de Catalunya 